Sydney, primera setmana!

Hola a tothom! Finalment m’estreno en aquest món i faig el primer post del meu blog.

La meva intenció no és altra que mantenir-vos informats (a tots aquells que ho vulgueu) del que em va passant els mesos que sóc lluny de casa, així com també, intentar donar la meva visió i les impressions que tinc de tots els llocs per on vagi passant.
Dit això, som-hi!

Vaig arribar dijous 20 a Sydney, després d’unes 25 hores de viatge i em vaig instal·lar a un alberg força cèntric on m’hi passaria 4 nits compartint habitació amb 7 persones més.

Tot just arribar, vaig quedar amb l’Elisenda, una amiga de Barcelona que està treballant aquí i gràcies a la qual, a hores d’ara, ja coneixo la major part de la comunitat catalano-basco-espanyola de la ciutat.

Els 3 primers dies vaig arrossegar un bon jet lag, però no em va privar de fer una mica el guiri per la ciutat, visitant els Royal Botanic Gardens (fins que una tempesta punyetera em va fer refugiar a l’Art Gallery, que és gratuït),el Queen Victoria Building (un bonic edifici victorià convertit en centre comercial) o de fer una mica 

Queen Victoria Building

de vida social amb els nous amics descobrint la nit de Sydney (que comença a partir de les 18.30h)  i anant a Manly (una platja a l’altra costat de la badia) a jugar a vòlei platja i a fer una BBQ en un terrat amb magnífiques vistes. Definitivament una estrena genial!

A partir de dilluns, la meva missió principal va ser trobar un allotjament en el que em pogués quedar unes 4 o 5 setmanes. Vaig anar a un hotel que m’havien comentat que tenia “long-term bedrooms” a un preu “molt econòmic”, 195$ per SETMANA!!! I no us penseu pas que és cap meravella, és un edifici vell i comparteixo bany i cuina. La qüestió és que realment és molt barat comparat amb les altres opcions. Sydney és una ciutat caríssima, especialment en l’allotjament.
En qualsevol cas, un cop resolt aquest tema, he pogut dedicar la resta de la setmana a seguir fent el guiri, anant a The Rocks i el seu museu (és la part més antiga de la ciutat, on es van instal·lar els anglesos quan hi van arribar per primer cop, l’any 1788),a l’Opera House i el Harbour Bridge (com que són realment fascinants, hi he anat tant de dia com de nit i diversos cops),

a Kings Cross (diuen que és el barri “xungo” de la ciutat i que és l’equivalent al Red Light District d’Amsterdam...són uns flipats, no n’hi ha per tant, jejeje) i finalment, ahir a Watsons Bay (l’extrem sud de la badia a uns 20 minuts amb ferry del centre) i a Bondi Beach (la platja més famosa i plena de surfers, una mica més al sud que Watsons Bay).

Bondi Beach

Penya-segat Watsons Bay

Aquests dos últims llocs m’han fascinat, són barris residencials, el primer molt tranquil i bonic i el segon amb molta vida, sobretot de gent jove. Ara bé, els dos es caracteritzen per tenir una costa de penya-segats fabulosa. Com a curiositat, explicar que en alguns punts hi ha un telèfon anomenat Lifeline, d’ajuda per aquelles persones que van a aquests penyasegats a suïcidar-se...

Lifeline

D'altra banda, també he aprofitat la setmana per anar al super (i quedar astorat amb els preus), contractar el curset d’anglès que m’hauria de retenir en aquesta ciutat fins el 26 d’octubre o fins i tot jugar un partidet de Basket en una lliga amateur.

 A veure si la propera setmana amb calma, puc seguir descobrint  llocs de la capital de l’estat de New South Wales.

De moment, les impressions que tinc de Sydney són molt bones. És una ciutat molt cosmopolita, immensa i bastant americana (en el sentit que té un centre financer enorme i barris residencials rodejant-lo, amb casetes unifamiliars més a les afores). Està plagada d'asiàtics (molts viuen aquí i d'altres són turistes) però l'estil de vida, en general, també és molt ianqui. La gent treballa fins les 17.30h i després van a fer birres, miren rugbi o "footie" (futbol australià) o practiquen esport. La veritat és que m’ha sorprès molt la gran cultura de l’esport que hi ha a...Sydney (no es pot fer extensiu a tot el país quan resulta que Austràlia és el 2n amb més percentatge d’obesitat al món, curiós si més no). De totes maneres, aquí es pot veure gent corrent, fent surf, jugant a vòlei, rugbi o futbol a totes hores i faci el temps que faci.
Els pocs “aussies” que he conegut fins el moment, m’han semblat  gent força oberta que els hi agrada passar-s'ho bé i viure bé! Gent de molt bon rollo que la seva gran preocupació és no tenir preocupacions i tenir activitats constants per estar distrets.

En definitiva, la primera impressió que he tingut és que aquest ha de ser un bon lloc per viure-hi (ni que sigui una temporada).

Espero no haver-vos avorrit amb un post tan eternament llarg. De ben segur que els següents no són tan feixucs!

Abraçades i petons!

PD: Encara no domino gens aquesta cosa i el format va una mica per lliure, intentaré aprendre'n de cara a futurs publicacions.