La ciutat fantasma, una carretera de terra, centenars de milers de ratpenats i record personal de km en bici (del 28/04/2013 al 08/05/2013)

Hola de nou!

Després de deixar Koh Rong, encara quedava un munt per fer a Cambodja. A Kampot i Kep vam combinar les excursions amb moto per Parcs Nacionals de muntanya amb el relax i bona cuina de la costa.
Després, vam fer una visita llampec però molt productiva a Battambang i els seus voltants, i vam culminar un magnífic mes, a Siem Reap i els espectaculars temples de l’Imperi Khmer, encapçalats per Angkor Wat, sens dubte, un dels complex templers més extraordinaris i meravellosos del món!

El migdia del 28 d’abril arribava a Sihanoukville procedent de Koh Rong amb una única missió, trobar un minibus que anés cap a Kampot (a l’est de Sihanoukville) el més aviat possible.
Vaig tenir molta sort i al primer lloc on vaig preguntar em van oferir transport per un bon preu i al cap de poca estona. Vaig acceptar sense pensar-m’ho i vaig posar rumb a Kampot.
Tot just arribar, un altre cop de sort. Tal com baixava de la furgoneta, vaig veure passar el Marcel i el Dave en bici. Em van dir com arribar a la guest house on eren i vam quedar que ens trobaríem allà per sopar.
Mentre sopàvem, vam definir pla per l’endemà, el qual consistia en llogar motos i visitar el Parc Nacional de Bokor. Resulta que durant la dècada dels anys 20, els colons francesos van fundar un complex turístic al cim del Phnom Bokor, aprofitant el clima més fresc i les fantàstiques vistes a la plana costera. Hi van construir un hotel-casino, una església catòlica i un munt de petites casetes que van estar freqüentades fins l’any 1972, quan els Khmer Rouge van arribar a la zona i van deixar-la abandonada.
Malgrat tot, l’estructura dels edificis es va mantenir intacte, només modificada pel liquen i altres plantes que l’anaven conquerint.
Actualment, hi ha inversió privada a la zona i han obert un nou casino i, a més a més, estan restaurant l’antic Bokor Palace (l’hotel-casino francès).

Ben d’hora pel matí doncs, vam anar al centre de Kampot per llogar tres motos (jo anava de paquet amb el Jelle) i posar rumb cap al Parc Nacional. Després d’uns 40minuts vam arribar a l’entrada, on una carretera en perfectes condicions s’anava enfilant muntanya amunt, corba rere corba.

Quan ja començàvem a estar a una altura interessant, vam parar les motos en un mirador per gaudir d’una meravellosa vista de la desembocadura del riu Prek Kampot, el mar i les diverses illes que hi ha davant la costa cambodjana.

Vistes des de la carretera del Parc de Bokor

Les nostres motos estacionades i el Dave fent fotos al fons

Vam estar-nos-hi una estona i després vam reprendre la marxa. El paisatge era molt bonic, amb bosc selvàtic pels marges de la carretera i la resta del parc, i amb les vistes esmentades cada vegada amb més vista d’ocell.
Un cop vam arribar al cim, primer ens vam topar amb el nou casino, el qual és fastigós, i pocs km més endavant amb l’antiga església catòlica. L’edifici està completament recobert per liquen, que li dóna un color rogenc molt interessant. A més a més, les vistes que hi ha des d’un petit turó a l’esquena de la “casa de Déu” són espectaclars.

Església catòlica a Bokor

Vistes des del cim del Parc Nacional de Bokor

Feta la inspecció del lloc, vam tornar a les motos per recórrer la curta distància que separava l’església de l’antic casino.  Allà, va ser del tot decebedor, ja que han netejat tota la façana de l’edifici i ja no té l’aspecte fantasmagòric que esperàvem trobar. Amb tot, vam recórrer les diverses estances, on encara es poden veure les habitacions, la cuina i el saló principal amb una imponent llar de foc. Les vistes també són molt boniques, sempre i quan la boira i els núvols t’ho permetin. Vam ser testimonis com en cosa de 10minuts, una massa nuvolosa es plantava davant la terrassa de

l’antic Hotel-Casino i privava de qualsevol vista al mar i a la plana. 

Antic hotel-casino

A la terrassa  amb una densa boira

Abans de començar el camí de tornada, encara vam tenir temps d’explorar alguns altres edificis abandonats, donar un ràpid cop d’ull a la nova i horrible macroconstrucció del casino, i a menjar-nos les baguetes, que havíem comprat a Kampot, en una de les cascades més lletjotes que he vist.

Com que estàvem de retorn força aviat, vam decidir-nos a anar cap a Kep, un poble costaner a l’est de Kampot, molt conegut pel seu bon marisc (en especial els crancs).
La carretera d’un poble a l’altre era d’aquelles que costaran molt d’oblidar. Era de terra i plena de sots i forats que dificultaven molt la conducció i deixaven el cul ben adolorit...
De totes maneres, que ningú pensi que era una carretereta marginal, en absolut! Era un tram molt i molt freqüentat i amb un trànsit non-stop durant tot el dia. A més, el més interessant de tot era quan passaven camions, que aixecaven una polseguera impressionant que impedia veure el que tenies a un metre davant.

Carretera de Kampot a Kep

De totes maneres, tots vam aconseguir sortir-ne ben parats i vam arribar a Kep d’una sola peça.
Allà el Jelle i jo vam parar al mercat de crancs, per veure com venen el marisc i com conserven els animals vius en unes rudimentàries gàbies de fusta i dins l’aigua del mar, per tal que estigui el més fresc possible. Va ser una experiència molt interessant i bonica.

Com mantenir els crancs frescos

Venedores de crancs

Quan ens en vam cansar, vam anar cap a la platja de Kep, on havíem quedat amb el Marcel i el Dave que s’havien avançat. La carretera resseguia la primera línia de costa i era molt bonica, especialment a la tornada (ja que el sol començava a pondre’s.)
En veure que la platja no valia res, vam decidir relaxar-nos en unes hamaques davant del mar i gaudir d’una cervesa amb bones vistes.

La tornada va ser força dura, havíem d’anar per feina ja que se’ns feia fosc (evidentment, no hi havia il·luminació a la carretera de terra) i el dolor al cul ja era insuportable...
Tot i les incomoditats, la bellesa de l’entorn feia recuperar la bona cara. Nens i nenes tornant del cole en bici, camps d’arròs, camps amb palmeres i el mar a l’horitzó, casetes tradicionals, una bonica posta de sol, etc.

Nen cambodjà amb bicicleta

Camps de palmeres al costat de la carretera

Nenes cambodjanes tornant de l'escola

Un cop a Kampot vam parar a un restaurant per sopar alguna cosa. Va ser força divertit el moment en que vaig anar al lavabo, ja que al mirall m’hi vaig trobar això:

Resultat de l'excursió

Degut a tota la polseguera, la cara m’havia quedat totalment acolorida i la barba roja!

Havent sopat, vam tornar a la guest house on vam poder gaudir d’una lluna enorme i rogenca.

Lluna roja des de Kampot

També vam aprofitar per decidir que l’endemà faríem una excursió pel Parc Nacional de Kep, que quedava a l’interior del poble.

Així va ser, i de bon matí els 4 més la Laura, una noia argentina que se’ns va afegir (l’havíem conegut a Koh Rong i vam coincidir-hi a Kampot) vam pujar a les motos i vam refer la carretera que unia els dos pobles (sí, novament la de la pols) i vam endinsar-nos en la selva del Parc Nacional.
Prèviament, vam parar a esmorzar en un lloc amb unes boniques vistes a la platja, diverses illes i al poble.

Tot el grup al Parc Nacional de Kep

Vista des del Parc Nacional de Kep

Amb la panxa plena vam reprendre la marxa parant per fer un petit trekking (que va resultar ser molt més exigent del que ens esperàvem) i poca cosa més.
Quan vam acabar de fer el loop pel Parc, vam tornar al poble de Kep per menjar un deliciós cranc amb salsa de pebre i arròs en un restaurant al costat del mercat de marisc.
El gran àpat va posar fi a l’excursió del dia, amb la qual cosa vam tornar a la carretera per 4 cop en dos dies i vam dirigir-nos a Kampot.
Allà, el Jelle i jo vam reservar un bus per anar a Battambang mentre que el Dave i el Marcel es van decidir per anar directament a Siem Reap. En qualsevol cas, vam quedar de trobar-nos allà en un parell de dies.

L’endemà va ser dia duret de trajecte amb bus. Primer vam agafar-ne un (tots 4) que ens va portar a Phnom Penh, i d’allà l’holandès i jo vam agafar-ne un altre cap Battambang, on vam arribar que ja era fosc.

   

Tot just quan arribàvem, el Jelle i jo vam veure un noi cambodjà corrent al costat del bus (molts conductors de tuk tuk ho fan per tal d’intentar capturar algun client).
Com que ens va fer gràcia les ganes que hi posava el noi, vam decidir demanar-li que ens dugués a algun hostal baratet.
A més a més, el noi ens va oferir una espècie de tour per l’endemà. Consistia en marxar d’hora pel matí i anar a diversos punts d’interès (amb ell com a conductor i guia) i tornar a l’hotel per la tarda/vespre. Ens va ensenyar un vídeo i tot, amb els highlights del tour i el Jelle i jo vam acceptar l’oferta (tenia un preu molt i molt assequible).

L’endemà doncs, ens vam llevar i vam trobar-nos amb el Tra Tra, vam enfilar-nos al tuk tuk i vam tirar cap a la primera parada. Va ser una casa de locals, a les afores de Battambang, on la família que hi vivia feia fideus d’arròs. Vam estar veient tot el procés (com fan la pasta a partir de l’arròs, com la treballen i com, finalment, la converteixen en fideu). El Tra Tra ens anava explicant tots els passos i responia a les nostres preguntes.
Va ser molt interessant veure com desenvolupaven una feina que és força més dura del que es podria pensar.

Preparació de la massa per fer fideus d'arròs

Últim pas per tenir fideus

Fideus refredant-se

La següent destinació era el tren de bambú. Resulta que els diversos pobles dels voltants de Battambang, durant molt de temps, estaven connectats entre sí per un tren de bambú. Amb aquest mitjà de transport, transportaven persones i mercaderies.
Avui en dia però, només s’utilitza com a atracció turística i en els propers anys serà retirat, ja que una línia de tren provinent de Phnom Penh ocuparà el seu lloc.
Amb el Jelle vam pagar el bitllet i vam enfilar-nos en una plataforma de bambú que està muntada sobre dos eixos amb rodes. Amb un motoret de serra elèctrica, un conductor ens va portar fins a la propera parada (a uns 30 minuts).

El Jelle i jo sobre el tren de bambú

Un cop s’hi arriba, un munt de nens et vénen a acompanyar a fer una volta pel poblet i a demanar-te diners i que compris algun souvenir.
Malgrat la insistència, no vam comprar-los res, però sí que vam donar-los alguns bolis que portàvem a sobre.

El Jelle perseguit per nenes que ens volien vendre souvenirs

Quan vam haver acabat la volta, vam esperar a que muntessin de nou el comboi i vam retornar a l’estació inicial on ens esperava el nostre tuk tuk.

Vam tornar a les carreteres,  vam fer una primera i ràpida parada a l’única vinya i bodega de Cambodja, per tastar el vi del país, un brandy i un parell de sucs i després vam anar a veure un altre poble els arbres del qual estaven plens d’uns enormes ratpenats.
Vam fer la volta de rigor i fotos als animals i als locals, amb els que intentàvem interactuar una miqueta.

D’allà, vam fer cap a Banan, un temple que corona un petit turó i que diuen que va inspirar els arquitectes del gran Angkor Wat.

El temple és força petitó, però sí que és cert que la seva estructura i forma recorden força a les del magnífic símbol del país.

Amb el Jelle i el Tata a Banan

Per últim vam dirigir-nos a Phnom Sampeou, una petita muntanya coneguda per les diverses coves que hi ha, i que, desafortunadament, els Khmer Rouge també van fer servir com a fosses comunes. Recentment, en una d’elles s’hi ha construït un petit temple per commemorar totes les víctimes.
D’altra banda, a la zona hi ha altres atraccions més agradables, com un temple amb bones vistes de tota l’àrea, una gran cara de Buda esculpida a la paret de roca i, el “highlight”, una petita cova (a la que és impossible accedir si no és escalant) des d’on, a partir de les 18h en punt, hi comencen a sortir una munió de petits ratpenats que van a caçar el seu sopar.

Amor de Buda

És realment brutal veure com de sobte, comencen a volar sense parar centenars d’aquestes bestioles. Amb el Jelle ens hi vam quedar ben bé mitja hora i encara seguien sortint...
Va ser una bona culminació d’un molt bon dia.

 

Aquella nit vam anar a dormir d’hora perquè l’endemà ens esperava un nou viatge en bus direcció Siem Reap.
El dia 3 de maig pels volts de les 14h de la tarda, arribàvem a una de les ciutats més turístiques de tot Cambodja. Des de la parada de busos vam agafar un parell de moto-taxis i vam demanar que ens portessin a l’alberg on el Dave i el Marcel s’estaven.
Un cop allà, vam reservar una habitació pels dos, ens vam instal.ar i vam anar al bar de la guest house a dinar i a esperar els nostres amics.
Un cop retrobats, vam descansar una estona i després vam fer una volta per la ciutat, anant a un mercat nocturn i passejant pels carrers plens de bars i restaurants... res d’especial.

Amb el Jelle, vam decidir que no teníem temps per perdre i que l’endemà mateix tiraríem cap a Angkor Wat. Vam decidir que ens despertaríem a les 4am (per poder veure la sortida del sol a Angkor), llogaríem bicis i pedalejaríem els 9km que separen la ciutat de Siem Reap dels temples.
Així ho vam fer i només fent un parell de parades per comprar baguets per esmorzar i per comprar el ticket d’entrada (ens vam decidir pel de 3 dies) vam plantar-nos a Angkor Wat, el temple més famós del país i, sens dubte, un dels monuments/construccions més bonics del món.

Malgrat la majestuositat del temple i la meravella del lloc, la sortida del sol va quedar una mica deslluïda per l’enorme quantitat de turistes que hi havia. Dues fotos que ho resumeixen tot:

Sortida del sol amb Angkor Wat al fons

Gentada a Angkor Wat

La bona notícia és que un cop el sol ja s’està alçant, la immensa majoria dels tours organitzats, tornen a la ciutat a esmorzar. D’aquesta manera, el meu amic holandès i jo vam aprofitar per començar a passejar per dins de l’enorme temple.
Vam dedicar-hi molta estona, passejant pels tres nivells clarament diferenciats que hi ha, prestant molta atenció als baixos relleus i ajudant-nos de la Lonely Planet per entendre’n el significat. El més interessant de tots és el que fa referència al “Batut de l’Oceà de llet”, un dels mites més importants de l’hinduisme, pel qual Déus i Dimonis (tots ells mortals fins aleshores) lluitaven per aconseguir l’elixir d’immortalitat i, per tant, el domini del món.
També vam passar per totes les portes d’entrada (menció especial a la dels Elefants, des don el rei Khmer s’enfilava a l’animal que li feia de transport), vam pujar fins a la torre central (n’hi ha quatre al seu voltant) i vam admirar cada detall, cada racó, gaudint de cada moment, de cada instant.
Com suposo que imagineu, per algú com jo que és un amant de les “pedres”, va ser una experiència sublim,... i el que em quedava per veure!!!

Passejant per dins del temple



Porta de l'Elefant



Monjo caminant pels passadissos d'A

Després de gairebé 4 hores donant voltes per Angkor, vam tornar a pujar a les bicis i vam decidir-nos a fer el “Small Tour”,  un circuit de 17km que passa pels temples més significatius del complex i per alguns altres de menors.
La primera parada va ser Prasat Kravan, un petit temple hinduista del S.X al qual no vam dedicar-li gaire estona.
Vam seguir pedalant fins al següent temple, Banteay Kdei, el qual és de culta budista i que va ser construït a finals del S.XII. Aquest monestir  estava en força males condicions i ple de contraforts fets amb pals i troncs d’arbre per tal d’evitar que les construccions de pedra es desplomessin. Amb tot, la bonica arquitectura barrejada amb el seu estat en ruïnes, li donava un aire molt interessant. A més a més, és un dels temples menys visitats del recorregut petit, amb la qual cosa vam poder-lo explorar tranquil·lament.

Troncs de suport a l'estructura de Banteay Kdei

Passadissos centrals de Banteay Kdei

Començàvem a estar cansats i afamats, però vam decidir passar pel Ta Prom abans de fer una parada. Aquest temple també és budista i va ser acabat durant l’època més gloriosa de l’Imperi Khmer, al S.XII. És un dels temples més famosos del complex, bàsicament per dues raons. La primera és que després de la caiguda de l’Imperi i amb el pas dels anys, la selva se’n va apoderar. Enormes arbres han crescut a sobre mateix dels passadissos del temple entortolligant-se per les estructures de pedra i desplaçant-ne immensos blocs.
Malgrat les constants restauracions que s’hi fan, encara hi ha un munt de passos que queden bloquejats per enormes pedres i diversos arbres i altra vegetació que doten aquest indret d’una mística especial i que el fan ser un lloc de pel·lícula.

Ta Prom

Arbre al temple de Ta Prom

Precisament aquesta és la segona raó de la popularitat de Ta Prom. Resulta que aquest era un dels temples que apareixia al film Tomb Raider, on Angelina Jolie s’hi passejava encarnant el personatge de Lara Croft.

Amb el Jelle vam estar-hi rondant una bona estona admirant la màgia del lloc i la disputa entre humans i natura al llarg dels últims IX segles.

En acabat, totalment desfets vam anar a dinar en un lloc proper on vam estar dibuixant i parlant amb una nena que, inicialment, havia vingut a vendre’ns postals. Va ser un moment molt maco que també vam aprofitar per recuperar energies.
Havent dinat vam tornar a enfilar-nos a les bicis i vam passar pel Ta Keo, un temple menor però força bonic que no va ser acabat i que té la mateix estructura que el d’Angkor Wat. Amb el Jelle vam enfilar-nos fins el capdamunt aprofitant la tranquil·litat  que hi havia (estranyament no hi havia cap turista!).
Tot seguit vam fer una ràpida passada per Thameanon i Chao Say Thevada, dos temples poc més grans que el de Prasat Kravan. Vam donar-hi una volta molt ràpida i vam continuar cap a la Porta de la Victòria, des la que s’accedeix a l’antiga ciutat d’Angkor Thom de 10km² i on hi van arribar a viure 1milió de persones en els anys de màxima esplendor de l’Imperi.

En qualsevol cas, com que se’ns feia tard i fosc, vam fer una única parada a Bayon, el més conegut dels temples d’aquesta zona per admirar les diverses cares que coronen tot el nivell superior.
El cansament acumulat va poder amb nosaltres i vam marxar al cap de poca estona, amb la intenció també, d’intentar evitar que se’ns fes fosc.

De nou a Siem Reap vam sopar i ràpidament vam anar a dormir.

L’endemà teníem un pla un pèl menys cansat, si més no vam substituir la bici per un tuk tuk.
Amb un noi xilè que vam conèixer a la guest house, vam llogar un tuk tuk per tal d’anar fins al temple de Beng Malea, a 70km de la ciutat.
El trajecte va ser llarg però molt interessant, ja que vam passar per diversos pobles locals i carreteres d’interior i de terra, en definitiva, un tour per la Cambodja més tradicional, on les cases de fusta entre palmeres i els camps d’arròs se succeeixen.

Paisatges cambodjans

Camp i casa cambodjana

Al cap d’un parell d’hores arribàvem al temple, el qual era una versió encara més salvatge del Ta Prom.
Resulta que aquest temple també ha estat engolit per la vegetació, però a diferència del de Tomb Raider, no ha estat restaurat. Això es tradueix en un escenari increïble de pedres enormes caigudes, passadissos bloquejats, vegetació creixent per infinitat de racons i una aventura emocionantíssima per tal de descobrir totes les estàncies del temple.
Vaig estar fent l’Indiana Jones una bona estona, primer amb el Jelle i el noi xilè i després tot sol. Saltant de pedra a pedra, escalant per la derruïda torre central i endinsant-me per passadissos foscos i plens d’entrebancs.

Entrada principal de Beng Malea

Entrant a Beng Malea

Arbres apoderant-se del temple



Interior del temple dominant pels arbres

Pedres caigudes a Beng Malea

M’ho vaig passar d’allò més bé i l’experiència va ser brutal!! Per culminar-ho, vaig estar saltant enganxat d’una liana amb uns nens locals que corrien per allà i que feien de guies a canvi d’alguns dòlars.

Nens cambodjans saltant amb liana

La tornada cap a Siem Reap va ser també molt distreta. El Jelle, el Matias (el noi xilè) i jo, vam comprar unes cerveses i vam posar música mentre gaudíem del fantàstic paisatge.

Els mateixos tres, ens vam disposar a tornar a matinar moltíssim el dia següent per tal de tornar a aprofitar el dia als temples d’Angkor.
Així va ser i a les 4h tornàvem a estar de peu. Vam tornar a llogar bicis i
vam pedalejar novament els 9km fins arribar a la zona dels temples. Un cop allà, vam passar de llarg d’Angkor Wat i vam anar a veure la sortida del sol a un lloc menys transitat, al Phnom Bakkheng, un temple al capdamunt d’un petit turó.
Va ser poc lluïda, però vam aprofitar per fer un petit descans i menjar alguna de les baguetes que havíem comprat. Tot seguit, volta per l’indret i cap a les bicis per tirar cap a Angkor Thom, el qual volíem explorar amb més calma.
Aquesta vegada vam entrar per la porta sud, una de les més boniques ja que les escultures que secunden l’entrada, estan gairebé del tot restaurades.

Escultures de la porta sud

Primer de tot vam anar a Bayon, el temple dedicat al Bodhisattva Avalokiteshvara i conegut pels 216 rostres que miren en totes direccions i somriuen tímidament a tots els visitants.

Cares de Bayon

Perfils de les cares del temple de Bayon

Com havíem fet a Angkor Wat, vam passejar per tots els nivells i vam resseguir els baixos relleus mentre llegíem les explicacions de la guia.
Tot i la munió de turistes japonesos que rondaven pel temple, vam passejar i gaudir d’aquesta meravellosa construcció i vam dedicar-li una bona estona.

Quan ja el teníem tot (o quasi tot) vist, vam caminar uns pocs metres fins a Baphuon, un altre temple (aquest de culte hinduista) i que destaca per una llarga passarel·la elevada que desemboca en la construcció de forma piramidal.
Encara que no arriba al nivell de Bayon, és també força bonic i val la pena passejar-s’hi.

Amb el Jelle i el Matías

Baphuon

La resta del matí el vam dedicar a passejar per la Terrassa dels Elefants, la qual és una mena de tarima de 350m de llarg, decorada amb elefants i que servia de lloc de cerimònies durant els moments àlgids de l’Imperi Khmer. El rei contemplava des d’aquesta plataforma elevada com la infanteria, la cavalleria i la resta del seu exèrcit desfilaven.

Escultures de la Terrassa dels Elefants

Tron reial a la Terrassa dels Elefants

També vam caminar cap al nord de la Terrassa dels Elefants per donar un cop d’ull a la Terrassa del Rei Leprós, que servia de crematori, i per algun altre temple menor de la zona.
Vam dinar un plat de noodles a la mateixa àrea de Angkor Thom i després vam decidir-nos a sortir per la Porta Nord per tal de completar el Grand Tour, d’un total de 26km.

Els tres sortint per la porta nord

Primer vam fer cap al Preah Khan, el més gran dels que ens quedaven. És de finals del S.XII i recorda una mica al Ta Prom, ja que també predominen els passadissos estrets i voltats, i alguns arbres han crescut a sobre mateix del temple.
Vam continuar cap a Neak Pean, el qual em va agradar especialment. Era molt diferent a tots els que havíem vist fins aleshores, ja que consistia en una piscina central quadrada rodejada per quatre piscines més petites. Al mig de la central, dues “nagas” entrellaçades s’alçaven per sobre de la resta d’escultures.

Tan bon punt vam sortir d’aquest temple, el Matias va adonar-se que tenia la roda de la bici molt desinflada i va demanar a una parella que es desplaçava amb tuk tuk si els podien portar (a ell i a la bici). Van acceptar donar-li un cop de mà, amb la qual cosa vam seguir només el Jelle i jo.
La nostra següent aturada va ser a Ta Som, un petit temple del qual en destaca la porta est, que queda mig coberta per les enormes arrels d’un arbre que hi ha crescut a sobre. Allà, amb el Jelle vam estar jugant una bona estona amb uns locals a un joc cambodjà, que és un entremig de les bitlles i la petanca, amb la diferència que es juga amb unes llavors d’arbre de la mida d’una pilota de golf.
Va ser força divertit, tot i que tant el meu company holandès com jo vam demostrar tenir molt poca traça...

Porta de Ta Som

Jugant al joc cambodjà a Ta Som

Vam fer un parell d’aturades més abans de tornar cap a la ciutat. La primera va ser a l’East Mebon i la segona a Pre Rup, on vam estar parlant una estona amb un noi d’uns 14 anys i al que vaig comprar unes pintures que ell mateix havia fet.

Ja a la guest house, totalment destrossats, vam sopar i vam fer unes cerveses per despedir el Dave que marxava l’endemà cap a Malàisia.

Cerveses de comiat amb el Marcel, Jelle i Dave

El dia 7 vam llevar-nos força tard (comparat amb el ritme que portàvem) i amb el Marcel i el Jelle vam decidir llogar un tuk tuk per anar fins a Banteay Srei, un temple a 32km de Siem Reap i que és conegut pel seu color rosat i per les espectaculars talles a les seves parets.
Vam estar una estona per allà, admirant els impressionants relleus del temple i suportant una calor asfixiant.



Escultures de Banteay Srei



Relleus del temple rosa

De retorn, vam demanar al conductor que parés en algun lloc barat per dinar. Ens va dur a una paradeta de carrer on preparaven uns noodles amb diverses espècies, els quals hagués gaudit més si no hagués vist la infinitat de mosques que es passejaven per sobre de tots els ingredients que el meu plat portava...
En qualsevol cas, vaig superar la prova sense problemes i vam continuar el camí de tornada fent una última parada a Angkor Wat on vam fer-hi una darrera volta.

De nit, vam fer l’últim sopar tots tres junts, vam acomiadar-nos i vam preparar les motxilles. El Marcel i el Jelle marxaven cap al Vietnam i jo cap a Bangkok.
A ells els van passar a buscar pels volts de les 22h i a mi a les 2h. A partir d’aleshores, em quedava un periple de bus nocturn, tràmits duaners i minibus fins a la capital tailandesa.
Em va costar gairebé 15h, però finalment vaig aconseguir arribar al meu destí.
Començava una nova etapa del viatge i un munt d’aventures més!

Em costarà molt concloure aquesta segona publicació de Cambodja sense repetir-me i sense elogiar novament la meravella que és aquest país. Se m’acaben els adjectius positius i em fa por fer-vos caure en l’avorriment profund per dir les mateixes coses una vegada i una altra.
Però és que és així!
Primer de tot, vaig quedar astorat per les fantàstiques vistes de la carretera del Parc Nacional de Bokor i encara més encantat, per la increïble, tradicional i aventurera carretera de terra a Kep. Va ser sensacional poder fer-ho amb moto per gaudir dels preciosos paisatges i també dels encantadors locals. No té preu veure els nens corrent i jugant pels camps d’arròs, grups d’adolescents tornant a casa en bici i homes conduint motos carregades fins el capdamunt.

També va ser brutal a Battambang, poder gaudir de la companyia del Tra Tra, el nostre conductor de tuk tuk-guia que ens va explicar un munt de coses interessants, ens va conduir per la carretera amb més forats que mai he vist i ens va permetre gaudir de pobles poc turístics i l’espectacular cova de la qual van sortir més ratpenats en mitja hora que dels que jo havia vist en la resta de la meva vida.

I per últim, Angkor!!!! No podia tenir un millor i més espectacular final l’estada a Cambodja. Visitar els diferents temples (en particular Angkor Wat) i l’antiga metròpoli de Angkor Thom va ser un somni fet realitat.
M’encanta passejar pels antics imperis i imaginar com deurien ser en els moments de la seva màxima esplendor. Serveix de cura d’humilitat, veure que fa centenars d’anys eren capaços de crear coses tan boniques amb molts menys recursos dels que tenim avui en dia.

També destacaria Beng Malea, que et permet sentir-te Indiana Jones i imaginar-te, bastant fidelment, l’estat en el que es deurien trobar els temples els primers exploradors francesos que, durant el colonialisme, es van endinsar en les denses selves cambodjans i es van topar amb aquesta acumulació de roques.

En definitiva, apostoflant! Un país que tothom hauria de tenir a la seva llista de llocs a visitar!