Curiositats de Sydney

Hola a tots!
Per celebrar que ja fa 20  dies des de la meva arribada a Sydney, actualitzo blog!

Si bé aquests últims dies han estat més tranquils, ja que tenia gran part de la “feina” feta (buscar allotjament, curs d’anglès, visitar la majoria dels llocs turístics de la ciutat, etc), no us penseu pas que m’he quedat de braços creuats a casa .
L’últim cap de setmana de setembre s’allargava un dia (el dia 1 d’octubre a Austràlia celebren el dia del treballador) i vaig aprofitar-lo per visitar a fons els Royal Botanic Gardens, que no havia pogut veure bé per culpa de la pluja, per anar a l’Observatori de Sydney, al Darling Harbour (una zona del moll que es va fer nova en motiu dels JJOO i que actualment acull la Fira de la ciutat, l’IMAX, l’Aquarium, etc.) i per passejar per China Town.

Darling Harbour

China Town

Royal Botanic Garden

D’aquest últim lloc, el que em va deixar més parat va ser el Paddy’s Market (una mena de “mercadillo” al més pur estil xinès). Malgrat estar al ple centre de Sydney, en alguns moments em va donar la sensació que estava al Lady’s Market de Hong Kong .

Paddy's Market

L’altre fet destacable del cap de setmana va ser la final de footy que jugaven un equip de Melbourne contra l’equip de Sydney. L’esport, malgrat el traduïm com a futbol australià, s’assembla força més al rugbi. Perquè us en feu una idea, es juga en un camp de forma ovalada que té 4 pals verticals a cada extrem i 18 bèsties per equip s’han d’anar passant una pilota en forma de meló (amb la mà o el peu i indistintament endavant o enrere) amb l’objectiu de xutar i marcar entre els pals, tot evitant ser placats. Si aconsegueixen fer-ho entre els pals centrals aconsegueixen 6 punts mentre que n’obtenen només 1 si fan passar la pilota entre els pals laterals. De totes maneres, perquè acabeu d'entendre de què es tracta, us deixo un vídeo a continuació:

Vaig trobar el footy francament divertit i emocionant, però un pèl massa llarg pel meu gust (4 parts de 20 minuts amb algunes aturades del crono). El que em va semblar més interessant va ser, per una banda, el respecte que hi ha entre aficions (que seuen costat per costat al camp sense que ningú s’hagi de preocupar pels incidents), i per l’altra, que malgrat que va guanyar l’equip de Sydney vam veure molt poca gent celebrant-ho pel carrer. Suposo que el fet que Sydney sigui una ciutat immensa atomitza les celebracions d’aquest tipus d’esdeveniments.
En qualsevol cas, res a veure amb el que estem acostumats a Barcelona o a Europa en general.

Pel que fa a la setmana passada, em vaig concentrar bàsicament en el curset d’anglès, on els asiàtics guanyen per majoria absoluta. La meva classe està formada sobretot per coreans (del Sud, evidentment) i tailandesos, i després hi ha algun filipí, algun xinès i un noi de Mongòlia. La resta del món la representem una noia colombiana, una de txeca i un servidor.
El que m’ha sorprès més és que alguns dels coreans coneixen Catalunya!!! A continuació us transcric un diàleg que s’ha repetit 3 o 4 cops:

Coreà: Where are you from?
Marcel: I’m from Barcelona, Catalonia.
Coreà: Aaaah, Catalunya! I know it because of F.C. Barcelona.

No acaben de saber què és, però m’he de rendir davant l’evidència que el Barça porta la marca Catalunya a arreu del món, molt més que no pas Gaudí, Ferran Adrià o les platges paradisíaques de Lloret de Mar i Salou.

Un cop completada la primera setmana de classes, vaig gaudir d’una BBQ a casa d’uns nois madrilenys a Bondi Beach el dissabte i d’un dinar de comiat d’un noi català al Gure Txoko, el casal basc de Sydney que, un cop dins, et transporta per complert a Euskal Herria.

Finalment, per acabar el post d’avui, m’agradaria enllistar i comentar algunes curiositats de la ciutat que m’han cridat força l’atenció durant aquestes dues setmanes llargues que fa que hi sóc. Aquí les teniu:

• Circulació: Com a bon país anglosaxó, condueixen per la dreta. Com a peató, encara avui he de mirar a ambdós costats abans de creuar, ja que encara no tinc gaire clar per on vénen els cotxes. A més, aquesta circulació invertida, es fa extensible a l’hora de caminar i al pujar/baixar les escales (mecàniques o no).
• Semàfors: El verd en el semàfor de peatons no dura mai més de 5-10sgs. A partir d’aleshores es converteix en vermell intermitent que anima a anar per feina a l’hora de creuar.                                                                                                                          Els dos primers dies, entre que no sabia a quin costat mirar i les indecisions que em causaven els semàfors, una mica més i no em moc de davant del Hostel.
• Taxis: Si una persona sola agafa un taxi, normalment s’asseu al costat del conductor i no pas al darrera (no us ho dic per experiència pròpia sinó per observació).
• Barcelona building: En mig del barri de Kings Cross (recordeu que és el barri "xungo" de la ciutat) es pot trobar aquest edifici, que porta el nom de la capital catalana i que com podeu comprovar està inspirat en l'arquitectura gaudiniana. 

• Horaris: En realitat, els curiosos som els països de la península ibèrica, ja que és l’únic lloc del món on es dina a partir de les 14h, se sopa a partir de les 21h i se surt de festa fins les 6h del matí. Aquí, es dina com a molt molt tard a les 13.30h, se sopa normalment a les 18.30h i qualsevol local obert més tard de les 2h es considera un “after”.                                                                                                                      Personalment, he de reconèixer que encara no m’he adaptat als horaris locals (a cap...).
• Clima i vestimenta: Des que sóc aquí (primavera a l’hemisferi Sud), el que destacaria del clima d’aquesta ciutat és, que plou més que a Barcelona (1 de cada 4 dies ha plogut encara que fos una miqueta), les temperatures són molt agradables o fins i tot força altes quan fa sol però baixen un munt quan el sol s’envà i, hi fa molt de vent.                                                                                                                                                 D’altra banda, si voleu passar desapercebuts com a guiris, als nois us caldran uns pantalons curts i una samarreta de tirants (amb xancletes havaianas i gorra si voleu fer el combo) i les noies caldrà que sortiu de festa amb el vestit més ajustat i curt possible i els talons més alts que tingueu (indiferentment del vostre pes i alçada i de si la combinació us afavoreix o no).
• Aigua en PUB’s/Discoteques: Tots els locals de nit que venen alcohol estan obligats, per llei, a oferir aigua gratuïta. Així doncs, en alguns trobes una gerra d’aigua i gots a la mateixa barra i en d’altres la demanes al cambrer i et dóna una ampolleta sense cobrar-te res.  És realment fabulós, però impossible d’aplicar a casa nostra, guerres d’aigua, pixats a la gerra o aigua adulterada amb vodka o ginebra seria el pa de cada dia, no creieu?
  
• Alcohol Free Zone: Una altra cosa que m’ha sorprès són els cartells com el que podeu veure, que hi ha en alguns carrers. Prohibeixen específicament beure alcohol en aquest tram, fins    a una data concreta.
• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
• Petats: Per últim, m’ha deixat força parat la quantitat de gent vivint al carrer, borratxos i altres desfets que et pots trobar pel centre. Tristament, sembla que en pocs llocs del món se salven de tenir gent que no ha trobat el seu lloc dins la societat...

      En fi, espero que us hagueu distret una estona amb les meves històries i prometo un nou post abans de marxar de Sydney (em queden uns 15 dies aprox.)!!

      Abraçades i petons!

PD: He millorat una mica en eficiència a l'hora de fer el format però encara em queda molt per aprendre.