Hola a tots!
Ja porto gairebé dues setmanes a Melbourne i estic a punt de marxar cap a nou
destí.
De totes maneres, avui no us explicaré res del que he fet a la capital de
l’estat de Victoria ni quines són les meves impressions d’aquesta ciutat. A
diferència del que he fet fins ara, en aquest post no seguiré l’ordre
cronològic dels fets i parlaré sobre l’escapada que vaig fer el cap de setmana passat.
L’excursió va ser a la Great Ocean Road, una carretera que recorre la costa
durant 243km i que va ser construïda entre els anys 1919 i 1932 per soldats
australians supervivents de la I Guerra Mundial.
Malgrat que hi ha un munt d’agències que ofereixen tours d’un o dos dies, la
meva intenció era poder-la fer en cotxe, per tal de poder gaudir més
tranquil·lament dels paisatges i tenir total llibertat de moviments.
Així doncs, gràcies a una magnífica pàgina web australiana, em vaig posar en
contacte amb un noi belga que estava en la mateixa situació que jo (bé, en la
mateixa exactament no, ell almenys tenia carnet de conduir). Després de fer una
birra i conèixer-nos una mica, vam decidir que esperaríem un parell de dies per
veure si podíem trobar més acompanyants. I així va ser, dues noies alemanyes i
un noi d’Sri Lanka també es van animar.
El divendres passat doncs, vam tornar a quedar per tal de conèixer les noves
incorporacions, organitzar-nos i definir el pla. Un servidor, fent complir tots
els prejudicis sobre la manca de puntualitat de la gent mediterrània, es va
presentar a la trobada amb mitja hora de retard (creieu-me si us dic que la
cara de peix bullit de les dues noies alemanyes a les que encara m’havia de
presentar, deixava sense alè). Per sort, l’amic singalès (reconec que he hagut
de buscar a Google quin era el gentilici de Sri Lanka) va presentar-se una hora
després que jo, focalitzant tot l’odi de les teutones!
Amb tot, vam quedar que sortiríem l’endemà a les 10h del matí, que portaríem
cadascú les seves provisions i que dormiríem al cotxe per tal de fer un viatge
el màxim low cost possible.
Finalment
doncs, dissabte al matí amb força retard (aquest cop no per culpa del nano d’Sri
Lanka o meva, sinó per la cua interminable de la casa de lloguer de cotxes) vam
sortir en direcció a la Great Ocean Road.
La carretera en qüestió comença a Torquay, un poblet a una mica més d’una hora
de Melbourne. Allà és on vam fer la primera parada per anar a Bells Beach
(famosa perquè s’hi realitzen campionats de surf) i per fer el primer dinar.
Tot seguit vam prosseguir amb la marxa, fent alguna altra aturada fugaç a
alguna platja o mirador i dedicant més temps a altres llocs d’interès com el
GOR Memorial (arc que commemora la construcció de la carretera i simbolitza el
sacrifici fet per tots els soldats australians en la Primera Guerra Mundial),
les Erskine Falls (una cascada a uns 8km a l’interior de la costa) i al càmping
de Kennett River, famós per tenir com a resident una simpàtica koala (la Kyla)
força acostumada a les persones. Nosaltres fins i tot vam tenir la sort que l’animal
va baixar de l’arbre on estava i es va plantar a una branca ben propera perquè
la poguéssim retratar i fins i tot acariciar.
 |
| Tot l'equip de viatge davant el GOR Memorial |
 |
| Kyla |
D’allà, vam seguir fins a Cape Otway, on vaig tenir la sort de poder veure els
primers cangurs/wallabies salvatges (en zones de vegetació baixa, saltant entre
els arbustos o fins i tot, creuant la carretera).
Per acabar el dissabte, ens vam dirigir a Johanna, una vall preciosa amb una
platja llarguíssima, a tan sols 5minuts caminant, de sorra blanca i corrents
molt perillosos.
Per passar la nit, vam aparcar el cotxe al càmping gratuït que hi havia i
després de sopar sota un cel estrellat fantàstic, vam acomodar-nos als seients
del nostre magnífic Toyota per gaudir d’un son profund i plàcid durant tota la
nit (evidentment és ironia, vam dormir com el cul!!).
 |
| Johanna (lloc on vam dormir la nit de dissabte) |
Diumenge ens vam posar en marxa ben d’hora, i després de fer una passejadeta per
Johanna Beach vam tirar milles cap a la part més espectacular de la Great Ocean
Road, on l’Oceà Antàrtic ha anat erosionant les roques i ha modelat la línia
costera deixant uns impressionants penya-segats d’uns 30/40metres d’alçada. A
més, unes quantes formacions de roca calcària dins del mar, recorden fins on
arribava la costa fa centenars de milers d’anys i evidencia que el mar ha anat
guanyant terreny de forma ininterrompuda.
La primera parada va ser Gibson Steps. Unes escales que permeten baixar els
30/40metres de desnivell vertical i que possibiliten gaudir de l’espectacular paisatge
des de la mateixa sorra de la platja.
Gairebé a continuació, hi ha el reclam turístic per excel·lència de la GOR, “The
Twelve Apostles” (Els Dotze Apòstols), que són una consecució de formacions
rocoses pràcticament alineades i que, com us comentava abans, han quedat aïllades
dins l’Oceà degut a l’erosió. El curiós del cas però, és que no són 12 roques
sinó 7. La llegenda diu que durant els anys 60s, algú va dir que aquesta zona
seria molt més popular si aconseguien posar-li un bon nom. Sembla que ho van
aconseguir, perquè la multitud de gent que acudeix dia rere dia a aquest punt
de la carretera és fascinant.
 |
| A dalt dels Gibson Steps |
 |
| A baix dels Gibson Steps |
