Conclusions Austràlia

Fa gairebé 3 setmanes que vaig marxar d’Austràlia, el país amb dimensions de continent però només 23 milions d’habitants, el país del “no worries mate”, el país dels cangurs i els koales però també dels animals perillosos i mortífers.

Crec doncs, que és un bon moment per comentar les meves impressions del país, de la gent que l’habita, de la seva cultura, etc., així com les coses positives i negatives que hi he trobat. Vull deixar clar que és només la meva modesta opinió, la idea que m’he creat del país després d’estar-m’hi gairebé dos mesos i mig, i que, evidentment, pot ser que n’hi hagi d’altres de ben diferents a la meva. És doncs, la meva visió tenint en compte que la mostra d’australians que he pogut conèixer és limitada i que he vist només una petita part del país. Amb tot això, vull dir que segur que les meves conclusions us ajudaran a conèixer una mica més aquest país, però que no us les prengueu com una veritat absoluta, ja que de text posseïdor de la veritat absoluta només n’hi ha un i es diu Constitución Española (o això ens volen fer creure els polítics espanyols, jejeje).

Dit això, primer parlaré una mica d’història (tranquils que ho faré de manera molt breu), ja que penso que és important per tal de poder valorar millor la situació actual del país en certs aspectes.

Som-hi doncs:

Gràcies a alguns descobriments arqueològics, es calcula que els aborígens habitaven aquestes terres fa 50.000 anys aproximadament. Estaven distribuïts per tot el país i vivien en societats tribals que depenien de la caça, la pesca i la recol·lecció de plantes i fruites. D’aquesta manera van viure en total harmonia amb la natura que els envoltava fins a l’arribada de l’home blanc.
Malgrat navegants del sud-est asiàtic, ja havien trepitjat Austràlia des del S.X i els holandesos havien passat per les aigües de la costa aussie a principis del S. XVII, no va ser fins al 1788 que els britànics van decidir assentar-s’hi (havien trepitjat terra l’any 1770 però només per explorar-la).
En un bon principi, van intentar comunicar-se i intercanviar coneixements amb els habitants autòctons, però ràpidament van començar a apropiar-se de les terres i a construir-hi, sota el concepte de “Terra Nullius” (aquesta expressió en llatí significa “terra de ningú” i, durant la colonització, es referia a les terres que no tenien propietari i que per tant, passaven a ser  de l’Estat).
D’aquesta manera, van començar a alterar el paisatge reduint les fonts d’aliments dels aborígens. A més, l’home blanc també va introduir diverses malalties que van fer estralls en la població local, ja que el seu sistema immunològic no estava preparat per elles.
Va ser davant d’aquesta situació que van haver-hi les primeres revoltes, sempre apaivagades pels homes occidentals, ja que disposaven d’un armament més sofisticat.

A mesura que passaven els anys la situació dels aborígens empitjorava (per exemple, van començar a ser capturats i obligats a treballar al camp). També se’ls va intentar “civilitzar” i per fer-ho, els nens eren apartats de les seves famílies i educats en escoles de blancs. D’altra banda, algunes noies eren obligades a treballar de minyones en cases de gent benestant i d’aquesta manera, es controlava i reduïa la natalitat dels autòctons.
Tot i no tenir cap mena de dret com a ciutadans, alguns aborígens van ser enviats a la I i II Guerra Mundial com a soldats australians.
No va ser fins l’any 1968, i després de força anys de reclamar-ho, que van ser considerats ciutadans de ple dret. Amb tot, la seva situació actual és força precària i marginal, però aprofundiré més sobre el tema més endavant.

Els aussies actuals, no consideren com a seva la cultura aborigen i per tant, comencen a contar la seva història a partir de l’arribada dels anglesos a finals del S.XVIII. A causa d’això, em va donar la sensació que estan una mica acomplexats per la “manca” d’història i és per aquest motiu que donen molta importància i s’enorgulleixen molt d’esdeveniments absurds, per exemple: un fet històric importantíssim és la primera Melbourne Cup l’any 1861, fins a tal punt que tothom sap el nom del cavall guanyador.

A nivell sociocultural, destacaria per sobre de tot l’elevadíssim nivell de vida del qual gaudeixen la immensa majoria d’australians. Combinen uns horaris de feina molt bons (la majoria d’oficines tanquen pels volts de les 17h) amb uns salaris molt elevats (el salari mitjà és de 45.000AU$ aproximadament i  el sou mínim de 16 dòlars per hora).
Com a conseqüència d’això, no és estrany trobar joves que opten per no continuar amb els estudis, un cop acabada l’educació obligatòria, i es posen a treballar en supermercats, bars o restaurants, llocs on es poden treure un molt bon sou.
D’altra banda, les ofertes d’oci que tenen són impressionants. Des de barbacoes públiques a tocar de la platja a infinits paisatges naturals en els que poden acampar, passant per immensos parcs on relaxar-se o fer esport i meravelloses platges on banyar-se (estant sempre atents a corrents, taurons i meduses) o, evidentment, surfejar.

Un altre punt important, que ja vaig comentar quan parlava de Sydney, és que Austràlia és un país totalment multicultural. Hi ha hagut un constant flux d’immigració de gent provinent d’Europa (bàsicament Grècia i Itàlia) i dels països asiàtics que dota el país d’una gran diversitat de cultures i llengües. Això es fa palès sobretot en les grans ciutats com ara Sydney i Melbourne.
És curiós però, veure com un estat que s’ha creat i és el que és gràcies a la immigració, està tancant les portes i dificultant cada vegada més les possibilitats d’obtenir un permís per poder-hi viure i treballar.

Pel que fa a la gent, en general és agradable i educada i estan disposats a donar-te un cop de mà si el necessites (però vaja, més o menys com passa a casa nostra). El que, al meu entendre, destaca més de la personalitat dels aussies és les poques ganes que tenen per preocupar-se de res. Inverteixen el seu temps lliure i els seus diners en els seus hobbies, en alcohol (els encanta la cervesa), en anar a menjar a restaurants i en altres activitats de lleure.
Saben gaudir molt de la vida, però en algun moment dóna la sensació que viuen en una bombolla i que només ocupen la seva ment i el seu temps en oci i que els costa aprofundir en res més.

En qualsevol cas, opino que és probable que la majoria de gent si visqués en les condicions que ho fan els australians i estigués en un país geogràficament “aïllat” de la resta del món, també es dedicaria a gaudir de cada minut de vida i no es preocuparia massa per cap altra qüestió.

Un altre aspecte que trobo digne de menció és que la cultura australiana és resultat d’una barreja de les cultures anglesa i nord-americana. Coses com l’afició al te, a les curses de cavalls i el xou que munten el dia de la Melbourne Cup (tots vestits d’etiqueta però borratxos perduts i perdent els papers quan porten unes quantes cerveses) trobo que els fa molt “british”, mentre que d’altra banda, la distribució de les ciutats (amb un centre financer format per gratacels i les casetes a les afores) i la immensitat del país amb les seves diferències de paisatges, climes i formes de vida, els apropa més a l’estil de vida “ianqui”.

Amb tot, evidentment hi ha petites diferències però hi ha moltes més coses que els uneixen que no pas que els separen. Tenint en compte que tots tenen un passat (no tan llunyà) comú, és fàcil d’entendre els motius de tals similituds.

En qualsevol cas, personalment vaig quedar un pèl decebut ja que pensava que la cultura australiana tenia més personalitat i era més diferent.

Una cosa que no se’ls pot negar però, és el compromís amb el medi ambient. Estan molt conscienciats en preservar les meravelles naturals que tenen. “Chapeau” en aquest aspecte!

Pel que fa a l’economia del país cal dir que la situació és boníssima i, al contrari del que passa a Europa, només es respira optimisme. El nivell d’atur és baixíssim i trobar feina, no és una preocupació generalitzada. Podríem dir que s’està vivint una mena de somni americà, ja que en els últims anys, s’ha viscut un període de constant creixement econòmic.
L’economia està basada en el sector serveis, destacant-ne els cursos per estudiants  estrangers i el turisme. Pel que fa a les exportacions, es limiten, pràcticament, a primeres matèries (hi ha una gran explotació minera a diverses parts del país).
Malgrat sembli mentida, entorn als cursets s’ha creat un gran negoci (sobretot degut a la immensa afluència de joves asiàtics que van a Austràlia per aprendre anglès). A més a més, de retruc, com que als estudiants se’ls permet treballar 20hores setmanals, aquests ocupen llocs de feina poc tècnics i que puguin tenir vacants, cobrint així les necessitats del país.

A nivell polític, tenen dos partits majoritaris, el laborista i el liberal (tal i com passa al Regne Unit) i l’estat està dividit en 7 estats diferents que estan dotats de certa autonomia i independència (com passa als EUA). D’aquesta manera per exemple, el matrimoni homosexual està permès a Tasmània però no a l’Austràlia continental.

Un altre punt interessant és la política d’immigració, que com comentava abans, no para d’endurir-se. Actualment, el Govern australià compra deute d’algun petit país/illa del Pacífic a canvi d’enviar-los els immigrants il·legals que són descoberts.

Per últim, no volia acabar sense parlar de la taca negra del país. La situació dels aborígens.
Actualment són només entre un 2% i un 3% de la població total del país, la majoria dels quals se’ls pot trobar a Alice Springs (al centre del país). En certa manera, dóna la sensació que els han agrupat i posat al Red Centre (la part central del país característica per ser, en gran part, desert), ja que és la zona menys habitable. Sembla que sigui una manera de treure’s el problema del davant i no afrontar-lo. És com si allunyant els aborígens uns quants milers de km, deixés d’existir el problema (com dirien els castellans: “ojos que no ven, corazón que no siente”).

Com a contrapartida, i suposo que amb la intenció de curar-se en salut i no tenir remordiments, el Govern australià els dóna una prestació mensual de 1.500$ per persona. De totes maneres, més que una ajuda això suposa un nou problema, ja que una gent acostumada a viure en contacte constant amb la natura i a obtenir tot el que necessitaven de la terra, no han aconseguit adaptar-se a l’estil de vida occidental, amb la qual cosa, el que acaba passant és que gasten gran part dels seus diners en alcohol i es passen els dies vagant pels carrers.
És molt trist veure com estan escampats per la ciutat, generalment marginats i molt poc en contacte amb la resta d’australians. Se’ls veu desubicats i infeliços...

D’altra banda, sorprèn veure que, malgrat no són majoria, hi ha força aussies molt racistes (exclusivament amb la raça aborigen) que els consideren uns mandrosos, que no s’adapten i que utilitzen els diners que els paga el govern per emborratxar-se.
Probablement, aquesta gent mai no ha vist quina és la situació real d’aquesta part de la població, mai hi ha parlat i, segurament, tampoc els interessa saber-ne més.
Per ser just, he de dir que he parlat amb més australians respectuosos i comprensius que no pas de l’altre mena, però de totes maneres, dóna la sensació que volen fer veure o volen creure (potser per desconeixement, alguns ho creuen de veritat) que la situació és millor del que realment és.

Està clar que els australians blancs d’avui en dia no són responsables directes del que va passar fa 2 segles, però sí que haurien de sentir-se amb l’obligació moral d’esmenar en la mesura del possible el que els seus rebesavis van fer. Sembla mentida que essent els fets tan recents, no sentin vergonya del que va passar i no intentin fer més esforços per intentar apropar les dues comunitats. Això passa, en primer lloc, per l’educació (només s’explica una mica d’història i cultura aborigen a primària, després res), per mica en mica, interessar-se i identificar-se amb la cultura, art, llengua i història autòctones del país.

En segon lloc, s’ha de saber trobar el paper d’aquesta part de la població en la societat actual. Potser la millor opció és intentar donar-los feines en Parcs Naturals (com passa amb l’Uluru-Kata Tjuta National Park), que permetria els aborígens seguir en contacte amb les seves terres, en les que han viscut des de fa desenes de milers d’anys, i d’aquesta manera no se sentirien fora de lloc en una societat i una forma de vida tan diferent a la seva.

En general però, i malgrat aquest últim punt no es propi d’un país democràtic i desenvolupat, les impressions d’Austràlia han estat molt positives. Penso que els magnífics paisatges que tenen, la majoria dels quals pràcticament sense explotar, són raó suficient per visitar aquest immens país a l’altra banda del món. Hi ha moltes facilitats per fer-hi turisme i una infinitat d'activitats que es poden fer. Això sí, si hi aneu, prepareu un bon coixí d’estalvis perquè tot, absolutament tot, va a preu d’or!

Voldria afegir, que si hi ha algú que té una altra opinió o pensa que alguna de les coses que he comentat no s'ajusta a la realitat, es senti lliure de comentar-ho!

De postres i abans d’acomiadar-me, us deixo algunes curiositats més del país, que en el seu dia no us vaig explicar:

La presó més gran del món: Quan els anglesos van anar a Austràlia per quedar-s’hi, ho van fer amb diversos vaixells, la majoria dels quals anaven carregats de convictes. Com que les presons angleses s’havien quedat petites per acollir-los, es va decidir portar-los a les terres descobertes pel capità Cook 18 anys abans.

Llengües aborígens: N’hi havia entre 250 i 300 i de dialectes n’hi havia fins a 600.

Mapa de les tribus aborígens i les seves llengües

Boomerang: Segur que tots sabeu què és, però probablement desconeixeu que n’hi ha 3 tipus diferents i que tenien diverses utilitats:

-          - Aquest és el que tots coneixeu, el boomerang que retorna. Servia per caçar animals petits, especialment ocells. Com que era una presa complicada, el boomerang tenia un efecte retorn per no perdres bosc enllà.

-         -  Aquest boomerang més allargat també s’utilitzava per caçar, però animals més grans com ara cangurs. Era per llançaments més propers i senzills.

-          - El boomerang en forma de 7 servia d’arma utilitzada per lluites cos a cos.

Una altra curiositat del boomerang és que en cada llengua aborigen té un nom diferent. El que s’utilitza és el de la llengua Eroa, l’utilitzada per la tribu que habitava on ara hi ha Sydney.

Escut d’Austràlia: L’escut del país està resguardat per un cangur i un estruç. Resulta que els aussies van triar aquests dos animals perquè cap dels dos no pot caminar enrere. Moving forward!

Semàfors amb picador: Tots els semàfors tenen un botó que cal accionar per tal que es posi verd pels peatons.

Bottle shops: Els supermercats o els “badulakes” no venen alcohol de cap tipus. Si es vol comprar una cervesa, vi o una ampolla de whisky cal anar a unes botigues especials que es coneixen pel nom de “Bottle Shop”.

DNI per entrar a les discoteques/bars/PUBs: A partir de certa hora, per entrar a qualsevol bar, PUB o discoteca et demanen el DNI o passaport. És indiferent l’edat que tinguis o la que aparentis, és un tràmit que s’ha de passar tan sí com no.

Petons i abraçades i MOLT BON NADAL a tothom!!!!
Intentaré fer una publicació sobre Nova Zelanda abans del 2013!!