Conclusions Malàisia

Hola amics!

Abans de començar a parlar de Tailàndia (espero fer-ho ben aviat) toca tancar l’etapa malaia amb les conclusions d’aquest país.
De totes maneres, si us he de ser sincer, Malàisia ha estat el país (de tots els que he visitat fins a dia d’avui) en què he pogut aprofundir menys. Així doncs, per intentar donar-vos una mica de treva, auguro un post més reduït amb una mica d’història i les meves impressions, sempre intentant no tirar massa de Wikipedia, jejeje!

Des dels primers segles D.C., Malàisia va estar influenciada pels Imperis Indis i Xinès. A més a més, va estar dividida en diversos regnes. Així doncs, el Reinat Langkasuka va dominar el nord de la part continental del país fins el S.XV, mentre que el sud va estar controlat per l’Imperi Srivijaya entre els S.VII i S.XIII. Posteriorment, el Sultanat de Melaka va ser fundat al sud i va dominar aquesta part del país fins al S.XVI, quan van arribar els primers colonitzadors portuguesos.
Un segle més tard, arribaven els holandesos per plantar la seva bandera durant una mica més de 100 anys, quan finalment, a finals del S.XVIII, els britànics van apoderar-se de la península malaia (començant pel nord i avançat cap al sud a principis del S.XIX).

D’aleshores ençà, la sort del país va estar supeditada a les decisions de la companyia britànica de les Índies Orientals. Així va ser fins la Segona Guerra Mundial, quan els japonesos van envair el país i es van fer amb el poder. A causa d’això, va començar a créixer el sentiment nacionalista de molts malais que rebutjaven el domini japonès i que tampoc volien seguir sent una colònia britànica.
Després d’un període de revoltes i de mostres persistents de rebuig envers els colonitzadors, Malaia (la part continental del país, que incloïa també Singapur) es va independitzar el 1957. Sis anys després, s’afegien al país els territoris del nord de l’illa de Borneo i el nom del país canviava a Malàisia.
Finalment, el 1965 Singapur s’independitzava deixant les fronteres actuals del país.

Com em va passar amb Singapur, la cosa que vaig trobar més impactant i interessant de la societat malaia és la seva diversitat. En el país hi conviuen diverses ètnies, la majoritària és la malaia (en són un 50% de la població total), però també hi ha un bon grapat de xinesos, indis i fins i tot, alguns indígenes originals d’aquestes terres (jo no en vaig veure cap o, si més no, no els vaig saber identificar).
Aparentment, no hi ha conflictes entre les diverses ètnies, tot i que em van explicar que hi ha alguns casos de racisme entre ells.

També com passava a Singapur, una altra aspecte interessant és el religiós, que a més a més, va íntimament lligat al punt anterior.
L’estat és musulmà, però hi ha llibertat de culte per tots aquells que no són malais nascuts en família seguidora de l’islam (ara ho explicaré). Així doncs, una vegada més es poden trobar temples hinduistes o budistes i algunes esglésies catòliques.
Pel que fa al que comentava més amunt, resulta que les persones nascudes en famílies malaies i musulmanes (en són la majoria), estan obligats a seguir amb les creences religioses de la família. Així doncs, no poden beure alcohol o, evidentment, no poden practicar cap altre religió encara que ho decidissin. En cas de quedar-se al país, estan forçats a seguir l’islamisme.

Un altre punt interessant és que, malgrat l’idioma oficial és el malai, es poden sentir un munt d’altres llengües, clarament conseqüència d’una població amb arrels tan diferents i provinent de tants llocs.
A més, el nivell general d’anglès és correcte sobretot entre la gent jove.

A nivell econòmic, essent sincer, no vaig fer masses descobriments. De totes maneres, si que es pot apreciar que el país està creixent i desenvolupant-se a un ritme vertiginós. Vaig quedar també força sorprès per les bones infraestructures que tenen, en termes de carreteres. Tota la costa est està molt ben comunicada amb autopistes de més d’un carril.

Com sempre passa en els països asiàtics però, els contrastos són molt grans entre les ciutats i voltants i el camp o les petites illes, on les coses funcionen més a l’antiga i amb les seves pròpies lleis.
També és curiós i interessant com un gelat o una llauna de refresc et pot sortir pel mateix preu, o fins i tot més car, que un àpat en una paradeta de menjar de carrer.


En termes generals, la impressió que em va quedar de Malàisia va ser positiva, tot i que no diria que ha estat un dels tops del meu viatge fins ara.

Vaig trobar Melaka i Penang entranyables i interessants per la història que arrosseguen i per la bellesa de la barreja d’edificis d’estils xinesos, malais, europeus colonials, etc.
D’altra banda, Kuala Lumpur és una capital asiàtica en tota la seva essència, amb mercats de carrer, un trànsit caòtic i una multitud de gent. També destaca el contrast entre edificis com les Torres Petronas amb China Town o Little India. Particularment, m’agraden força aquest tipus de ciutats i les trobo molt interessants, però combinat amb les altes temperatures, entenc que hi hagi gent que no s'hi vulgui quedar més d’un parell de dies ja que pot acabar sent estressant.
Així doncs, per mi els dos llocs que em van agradar més del país van ser Pulau Pangkor i els Cameron Highlands.
La primera va ser la petita illeta de platges de sorra blanca i de selva repleta de sangoneres. Evidentment, no van ser els animalons els que em van convèncer de l’encant del lloc, sinó la tranquil·litat que s’hi respira gràcies a que no hi ha gaire turistes (quelcom molt preuat a les zones de platja del sudest asiàtic). És un lloc fabulós per descansar i relaxar-se mentre et refresques fent un banyet.
De la segona em van meravellar els paisatges selvàtics i els genials trekkings, tot combinat amb els preciosos camps de te i la bondat de la gent que hi viu, sempre disposats a donar-te un cop de mà. Un altre aspecte a valorar és el clima, molt refrescant després de passar uns dies acompanyat de la xafogor de Kuala Lumpur.

Malauradament, degut a la temporada de pluges, no vaig poder visitar la costa est, la qual m’han dit que és molt maca, en especial algunes de les illes que hi ha. De totes maneres, cal mirar-ne la part positiva, ja tinc una excusa per tornar a Malàisia i seguir descobrint el primer país musulmà en el que he estat.

Per acabar algunes curiositats del país:

-          Gats salvatges : Per tot el país està ple de gats que viuen al carrer. A més, curiosament, tots tenen una mena de monyó a la cua.

-          Samarretes blaugranes i merengues : Un munt de locals vesteixen amb samarretes del Barça i del Madrid (evidentment, no són les originals). Resulta que el futbol de la lliga estatal, es veu i segueix amb molta afició, això fa que en alguns moments et sembli estar als voltants del Camp Nou (o del Bernabeu).

-          Accidents : Malgrat tenir bones carreteres, les pluges tropicals que cauen de tant en tant i la temeritat amb la que condueixen els malais, va fer que fos testimoni de dos cotxes accidentats en un parell de setmanes. Si mai hi aneu i agafeu transport terrestre, cordeu-vos el cinturó de seguretat.

-          Catalans o bascos a Melaka : Aquesta foto de l’hostal en el que vaig estar a Melaka fa intuir que algun català o basc, no gaire content de formar part de l’estat espanyol, havia passat per allà abans que jo.

Bandera espanyola ratllada a la porta del Hostel de Melaka

-          Castanyera a la malaia: Pels carrers de China Town de KL, vaig veure aquesta versió malaia de castanyera. Amb la calor que fotia no acabo de tenir clar que ningú en comprés.

Castanyera a KL