Hola una vegada més!
Avui us escriuré un dels posts més curtets, ja que no vull barrejar països i per tant, serà sobre els pocs dies que vaig estar a Puerto Iguazú, camp base per visitar les magnífiques cascades. Aquesta Meravella de la Naturalesa queda dividida per l'absurd del tiralínies fronterer, quedant el 20% del parc al Brasil i el 80% restant a l'Argentina.
La part brasilera té un recorregut més curt i una vista panoràmica espectacular, mentre que la banda argentina gaudeix d'una visió més directe i pròxima de la majoria de cascades i té més recorreguts i atraccions.
Els salts d'aigua es formen al riu Iguazú, pocs km abans que aquest desemboqui al riu Paranà.
Com a curiositat explicar-vos quelcom que vaig aprendre després d'alguns dies d'haver marxat de les cascades, la paraula Iguazú prové del guaraní i significa "y" (pronunciat com una e neutre) = "aigua" i "guazú" = "gran".
La part brasilera té un recorregut més curt i una vista panoràmica espectacular, mentre que la banda argentina gaudeix d'una visió més directe i pròxima de la majoria de cascades i té més recorreguts i atraccions.
Els salts d'aigua es formen al riu Iguazú, pocs km abans que aquest desemboqui al riu Paranà.
Com a curiositat explicar-vos quelcom que vaig aprendre després d'alguns dies d'haver marxat de les cascades, la paraula Iguazú prové del guaraní i significa "y" (pronunciat com una e neutre) = "aigua" i "guazú" = "gran".
Va ser poc temps a Puerto Iguazú i menys encara a les cascades, però no tinc cap dubte que ha estat una de les coses més impressionants que he vist mai a la meva vida!
El dijous 27 d'octubre a la tarda arribava a Concordia, tot just a l'altra banda del riu de Salta, Uruguay.
A la terminal de busos vaig preguntar preus per anar a Puerto Iguazú i després d'haver fet una mica de recerca de mercat em vaig decantar per un omnibus (així li diuen per acá) que sortia a les 19h de la tarda i on gaudiria d'un seient "semi-cama".
A la terminal de busos vaig preguntar preus per anar a Puerto Iguazú i després d'haver fet una mica de recerca de mercat em vaig decantar per un omnibus (així li diuen per acá) que sortia a les 19h de la tarda i on gaudiria d'un seient "semi-cama".
Com que encara era d'hora vaig estar llegint en una cadira de la terminal i vaig carregar el mòbil en l'únic endoll que vaig trobar, que curiosament estava sota una estatueta de la verge. Va ser força curiós veure com una pila de persones li feien reverències o tocaven el pedestal on es trobava.
A les 19h, vaig carregar les motxilles i vaig anar a l'andana a esperar que arribés l'autobús, però no va ser fins una hora més tard que va presentar-se.
A les 19h, vaig carregar les motxilles i vaig anar a l'andana a esperar que arribés l'autobús, però no va ser fins una hora més tard que va presentar-se.
En entrar, vaig comprovar que el meu seient "semi-cama" no era més que una butaca reclinable normal i corrent. M'esperaven unes 14hores de trajecte nocturn dures...
Pels volts de les 10h del matí vam arribar a Puerto Iguazú i ràpidament vaig anar a buscar un hostel per quedar-me. No havia tingut sort amb el Couchsurfing aquesta vegada.
Vaig instal·lar-me en un hostel amb piscina proper al centre i vaig anar a fer un volt pel poble. Un dels pocs atractius que té Puerto Iguazú és la anomenada Triple Frontera, lloc de confluència dels rius Paranà i Iguazú i punt on cada llera pertany a un país diferent, Argentina, Brasil i Paraguay.
Vaig caminar una mica menys de mitja hora fins a arribar al mirador des del qual es poden observar els dos rius i els tres països.
La veritat és que no té res de molt especial però és curiós veure els diferents colors dels rius (el Paranà molt més transparent que l'Iguazú, que té un color molt marronós) i les diferents costes dels tres països que estan bàsicament poblades per densa vegetació sub-tropical.
Vaig instal·lar-me en un hostel amb piscina proper al centre i vaig anar a fer un volt pel poble. Un dels pocs atractius que té Puerto Iguazú és la anomenada Triple Frontera, lloc de confluència dels rius Paranà i Iguazú i punt on cada llera pertany a un país diferent, Argentina, Brasil i Paraguay.
Vaig caminar una mica menys de mitja hora fins a arribar al mirador des del qual es poden observar els dos rius i els tres països.
La veritat és que no té res de molt especial però és curiós veure els diferents colors dels rius (el Paranà molt més transparent que l'Iguazú, que té un color molt marronós) i les diferents costes dels tres països que estan bàsicament poblades per densa vegetació sub-tropical.
Poca estona després vaig tornar cap al centre per una altra banda, vagant per diferents carrers i perdent-me voluntàriament per Puerto Iguazú. Poca cosa interessant per això.
Vaig dinar una hamburguesa i després vaig tornar al hostel a descansar una estona i a escriure.
Vaig dinar una hamburguesa i després vaig tornar al hostel a descansar una estona i a escriure.
Ja de nit, vaig compartir sopar amb un argentí, una francesa i una alemanya, la qual també tenia plans d'anar a les cascades pel costat brasiler el dia següent.
Així doncs, vam quedar que hi aniríem plegats i vam decidir llevar-nos a primera hora per poder arribar el més aviat possible al parc.
Així doncs, vam quedar que hi aniríem plegats i vam decidir llevar-nos a primera hora per poder arribar el més aviat possible al parc.
L'endemà a les 8h sortíem del hostel direcció la terminal de busos. Hi ha una línia específica que surt des de Puerto Iguazú i et porta, prèvia parada a les duanes argentines i brasileres, a l'entrada del Parc de les Cascades al Brasil.
Vam agafar el "colectivo" i vam posar rumb al nostre destí.
Vam agafar el "colectivo" i vam posar rumb al nostre destí.
La primera parada va ser a la duana d'Argentina. El bus es va detenir, tothom va baixar i vam fer cua per fer la sempre pesada revisió de passaports.
Quan va arribar el meu torn, l'agent va agafar el meu document i va començar a passar pàgines amunt i avall. Després de repetir l'operació 4 o 5 vegades em va preguntar quan havia entrat al país. Li vaig donar les explicacions pertinents i em va dir que en el meu passaport constava una sortida del país el dia 28 (aquell dia era dissabte 29) i que l'última entrada era del dia 27. És a dir, tècnicament aquell dia estava il·legalment al país.
Jo, amb cara d'extranyat li vaig repetir la meva història i li vaig dir que no tenia ni idea de l'embolic de dates.
Quan va arribar el meu torn, l'agent va agafar el meu document i va començar a passar pàgines amunt i avall. Després de repetir l'operació 4 o 5 vegades em va preguntar quan havia entrat al país. Li vaig donar les explicacions pertinents i em va dir que en el meu passaport constava una sortida del país el dia 28 (aquell dia era dissabte 29) i que l'última entrada era del dia 27. És a dir, tècnicament aquell dia estava il·legalment al país.
Jo, amb cara d'extranyat li vaig repetir la meva història i li vaig dir que no tenia ni idea de l'embolic de dates.
L'agent, va arronsar les espatlles i em va tornar el passaport sense segellar-ho, dient-me que passés. Encara més extranyat li vaig preguntar si no tindria problemes a l'entrar i em va dir que no.
Ja a l'autobús li vaig comentar a la meva nova amiga alemanya el que havia passat. Ella va agafar el passaport i al cap d'un minut em va comentar i em va fer adonar que la sortida era del dia 28 de setembre mentre que l'entrada del 27 d'octubre. I així era... l'agent de duanes s'havia confós de mes! Afortunadament, fins a dia d'avui encara no ha tingut cap conseqüència.
Vam continuar el trajecte, passant pel control brasiler sense més entrebancs i, aproximadament una hora després de la sortida de la terminal, vam arribar al nostre destí.
Entre les parades burocràtiques i que a Brasil és una hora més que a Argentina, vam entrar al Parc d'Iguazú pels volts de dos quarts d'onze.
Entre les parades burocràtiques i que a Brasil és una hora més que a Argentina, vam entrar al Parc d'Iguazú pels volts de dos quarts d'onze.
Just entrar, un bus de dues plantes t'acosta fins al primer mirador des del qual es ressegueix un camí amb vistes a les cascades.
Ja d'entrada la vista és impactant i malgrat la munió de turistes amb el que has de compartir el moment, no pots reprimir un somriure de sorpresa i admiració per la meravella que tens davant.
Ja d'entrada la vista és impactant i malgrat la munió de turistes amb el que has de compartir el moment, no pots reprimir un somriure de sorpresa i admiració per la meravella que tens davant.
Des del primer mirador hi ha un camí ben definit que has de seguir i que dura aproximadament una o dues hores, en funció de les parades. Durant tot aquest trajecte vas tenint diverses perspectives de les cascades que queden al costat argentí, enormes i diversos salts d'aigua que brollen entre una vegetació abundant, arcs de Sant Martí i un soroll eixordador fantàstic. És complicat de descriure la bellesa de l'entorn, la felicitat que sents només de ser allà i veure aquella obra mestra de la natura.
Més fàcil és descriure la gentada que hi ha. Les Rambles de Barcelona en un dia d'estiu a hora punta. Queda clar, oi?
Més fàcil és descriure la gentada que hi ha. Les Rambles de Barcelona en un dia d'estiu a hora punta. Queda clar, oi?
Al final d'aquest caminet s'arriba a una plataforma que s'endinsa al mig d'un dels salts d'aigua més alts del costat brasiler.
Us heu d'imaginar el riu Iguazú dividit en dos esglaons (sent el segon la part superior del riu). La passarel·la està al llarg del primer esglaó, quedant una cascada davant mateix i una altra just a sota els teus peus. És novament, molt impressionant tenir una cascada enorme pocs metres davant teu i una altra a sota. A més a més, les vistes són fabuloses, també panoràmiques.
És divertit veure com abans de passejar per la passarel·la la majoria de gent es prepara per quedar xop. La força amb la que cau l'aigua fa que grans quantitats de vapor surtin en totes direccions. Sembla xiri-miri però en pocs minuts quedes ben moll. En qualsevol cas és divertit i val la pena cada segon que passes en les plataformes mirador habilitades. És, simplement apostoflant!
És divertit veure com abans de passejar per la passarel·la la majoria de gent es prepara per quedar xop. La força amb la que cau l'aigua fa que grans quantitats de vapor surtin en totes direccions. Sembla xiri-miri però en pocs minuts quedes ben moll. En qualsevol cas és divertit i val la pena cada segon que passes en les plataformes mirador habilitades. És, simplement apostoflant!
- Arc de Sant Martí i vapor d'aigua
Per acabar el recorregut, uns metres més endavant de la passarel·la i a tocar de la cascada més alta d'aquest costat del Parc, hi ha una torre que et dota d'unes vistes des d'un punt més elevat. Uns ascensors et pugen al nivell superior del riu des del qual es pot gaudir d'unes vistes increïbles!
Em vaig quedar una bona estona a dalt de l'últim mirador, fent fotos, intentant tancar la boca i assimilar tot el que veien els meus ulls. Sento repetir-me, però és indescriptible, per moltes fotos i paraules que acumuli en aquest post és impossible transmetre la sensació d'estar davant de tal meravella.
Em vaig quedar una bona estona a dalt de l'últim mirador, fent fotos, intentant tancar la boca i assimilar tot el que veien els meus ulls. Sento repetir-me, però és indescriptible, per moltes fotos i paraules que acumuli en aquest post és impossible transmetre la sensació d'estar davant de tal meravella.
- Vistes des de la part superior del riu
Allà vaig acomiadar-me de la noia alemanya que havia de marxar i quan la gana va començar a apretar, vaig dirigir-me cap a la zona de picnic, on hi ha restaurants diversos. Amb compte de no ser atacat pels coatís vaig preparar-me uns entrepans per omplir la panxa. Resulta que aquests rosegadors s'han acostumat tant a que els humans els donin menjar, que ara directament roben qualsevol cosa que els sembli apetitosa. Mentre menges, has d'anar controlant que cap d'aquests animalets se t'apropi per la rereguarda i et foti el pernil restant. Una mica estressant...
- Un coatí fugint de la zona de picnic
Allà però, també vaig poder veure un parell de tucans passar volant. Una gran sort perquè són ben difícils de veure.
Havent dinat, vaig voler desfer el recorregut en sentit invers. Volia tornar a veure tota la majestuositat de l'indret. Afortunadament hi havia una mica menys de gent, així que vaig poder recórrer una mica més tranquil. Òbviament, vaig tornar a fer una volteta per la passarel·la per refrescar-me una mica.
- Una de les últimes vistes que vaig tenir de les cascades de tornada cap a la parada de bus
Pels volts de les 4.30-5 pm hora brasilera, vaig agafar el bus a la sortida del Parc per tornar cap a Puerto Iguazú.
Passades les dues duanes sense problemes, vaig arribar a la Terminal sobre les 5pm hora Argentina i vaig tirar cap al hostel a descansar. Estava fet pols però encantat.
Passades les dues duanes sense problemes, vaig arribar a la Terminal sobre les 5pm hora Argentina i vaig tirar cap al hostel a descansar. Estava fet pols però encantat.
De nit, vaig cuinar-me quelcom ràpid i me'n vaig anar a dormir d'hora. L'endemà, aprofitant que també havia de fer un dia assolellat, volia visitar el costat argentí.
El diumenge 30 d'octubre doncs, vaig llevar-me abans de les 7am per agafar el primer bus que anava cap a l'entrada del Parc. El trajecte dura més o menys el mateix que el del dia anterior amb l'excepció que no s'ha de fer cap parada per control de passaports.
Poc abans de les 8am vaig arribar a l'entrada, vaig comprar el ticket i just vaig començar a fer cua quan obrien les portes.
Poc abans de les 8am vaig arribar a l'entrada, vaig comprar el ticket i just vaig començar a fer cua quan obrien les portes.
Sens dubte va ser una gran decisió arribar a l'hora de l'obertura del parc, perquè em va permetre poder recórrer el primer tram gairebé sol.
Resulta que la part argentina té una superfície molt més gran a cobrir i les zones per veure les cascades es separen en diversos circuits. Principalment n'hi ha tres, l'inferior, el superior i el de la Garganta del Diablo (nom del salt d'aigua més gran de tot Iguazú).
A part, també hi ha la Isla San Martín i el Sendero Macuco, que malauradament estaven tancats. El primer a causa de l'elevat cabdal del riu i el segon per possible presència de pumes. Sí, sí, heu llegit bé. Es veu que tant en la part brasilera com en l'argentina hi viuen alguns jaguars i pumes. Segons em va explicar una noia que va fer un voluntariat allà, uns mesos enrere una família va veure un puma en el Sendero i van voler denunciar el parc per rebre una compensació, dient que havien estat en una situació d'alt risc per culpa de les poques mesures de seguretat del parc. Gràcies a l'imbecil·litat humana ara el camí està tancat...
Resulta que la part argentina té una superfície molt més gran a cobrir i les zones per veure les cascades es separen en diversos circuits. Principalment n'hi ha tres, l'inferior, el superior i el de la Garganta del Diablo (nom del salt d'aigua més gran de tot Iguazú).
A part, també hi ha la Isla San Martín i el Sendero Macuco, que malauradament estaven tancats. El primer a causa de l'elevat cabdal del riu i el segon per possible presència de pumes. Sí, sí, heu llegit bé. Es veu que tant en la part brasilera com en l'argentina hi viuen alguns jaguars i pumes. Segons em va explicar una noia que va fer un voluntariat allà, uns mesos enrere una família va veure un puma en el Sendero i van voler denunciar el parc per rebre una compensació, dient que havien estat en una situació d'alt risc per culpa de les poques mesures de seguretat del parc. Gràcies a l'imbecil·litat humana ara el camí està tancat...
En qualsevol cas, tornant al que explicava, tan bon punt van obrir les portes em vaig dirigir al
camí inferior, des del qual es pot veure una bona quantitat de cascades des de "sota". A part, també es gaudeix d'unes bones i properes vistes a les cascades argentines i a l'illa de San Martín. Ja de bon principi vaig veure clar que aquell dia batria un record, el d'Arcs de Sant Martí vistos en un sol dia. Com que feia un dia assolellat i gràcies a tot el vapor d'aigua generat per la força de les cascades, es poden observar aquest fenomen a cadascun dels salts. Preciós!
camí inferior, des del qual es pot veure una bona quantitat de cascades des de "sota". A part, també es gaudeix d'unes bones i properes vistes a les cascades argentines i a l'illa de San Martín. Ja de bon principi vaig veure clar que aquell dia batria un record, el d'Arcs de Sant Martí vistos en un sol dia. Com que feia un dia assolellat i gràcies a tot el vapor d'aigua generat per la força de les cascades, es poden observar aquest fenomen a cadascun dels salts. Preciós!
A part, com que encara no havia passat molta gent, quedaven alguns animalons. A part dels omnipresents coatís, vaig poder veure força "cuervos" (el que a mi em semblen voltors petitets) i una "corzuela" (no sé el nom en català), una espècie de cèrvol petit sense banyes.
- La "corzuela" que em vaig creuar
Des del camí inferior, es pot baixar a nivell del riu que també té unes bones vistes. De tornada al camí principal, es continua fins a una plataforma sota una bonica cascada, on pots fer-te la primera dutxa refrescant del dia. És divertit que en funció de com bufa el vent, passes de no notar ni una gota a quedar-te ben xop.
- Plataforma per remullar-se
El tram final, passa per dues cascades "germanes" i un nou tram de selva.
- Cascades germanes
Allà, hi ha un petit cartell que informa que en aquella zona hi ha petits rosegadors, però que són complicats de veure. Pocs passos després, vaig veure això:
- Llangardaix devorant un rosegador
D'allà, vaig pujar cap al trajecte superior i a l'entrada ja vaig veure que començava a ser hora punta. Hi havia una gentada! Vaig seure una estona esperant a veure si es buidava i em vaig trobar amb una parella que havia conegut unes setmanes enrere a Uruguay. Vam estar xerrant i al cap d'una estona, quan semblava que el volum de persones afluixava, vaig endinsar-me en el nou camí.
Com el seu nom indica, des d'aquesta passarel·la es poden veure la major part de les cascades des de la part superior. És espectacular perquè quedes ben bé al límit del salt d'aigua i pots veure tota la caiguda! La pena, que estava absolutament col·lapsat de gent. Igual que el dia anterior al costat brasiler...
Com el seu nom indica, des d'aquesta passarel·la es poden veure la major part de les cascades des de la part superior. És espectacular perquè quedes ben bé al límit del salt d'aigua i pots veure tota la caiguda! La pena, que estava absolutament col·lapsat de gent. Igual que el dia anterior al costat brasiler...
Una mica estressat vaig decidir tirar milles, saltant-me algun mirador i pensant que ja hi tornaria després.
Força cansat, i tenint en compte que era hora punta de grups turístics, vaig anar a una zona de taules per seure i descansar una estona. Vaig aprofitar també per fer-me els meus entrepans (amb un ull vigilant la possible presència de coatís) i vaig dinar poc després.
Vaig quedar-me allà una estona fins que vaig veure que el volum de gent afluixava un xic. Aleshores, vaig decidir recórrer el trajecte fins a l'entrada de la Garganta del Diablo. Aquest recorregut es pot fer a peu per un camí de terra o amb un trenet que hi ha habilitat.
Força cansat, i tenint en compte que era hora punta de grups turístics, vaig anar a una zona de taules per seure i descansar una estona. Vaig aprofitar també per fer-me els meus entrepans (amb un ull vigilant la possible presència de coatís) i vaig dinar poc després.
Vaig quedar-me allà una estona fins que vaig veure que el volum de gent afluixava un xic. Aleshores, vaig decidir recórrer el trajecte fins a l'entrada de la Garganta del Diablo. Aquest recorregut es pot fer a peu per un camí de terra o amb un trenet que hi ha habilitat.
Vaig decidir caminar i va ser una bona decisió perquè vaig batre un segon record. El de papallones vistes en un sol dia i papallones vistes juntes. I de tots colors, grocs, blancs, vermell i negre, blau elèctric, marrons. Precioses.
Al cap d'uns 10-15 minuts, vaig arribar a l'inici de la passarel·la que condueix fins al plat fort del parc. Les passarel·les recorren un bon tros per sobre el riu fins a arribar al gran salt! Allà, unes plataformes/terrassa donen una visió única de la Garganta del Diablo. Novament, costa de definir, costa d'expressar i fer entendre la barbaritat que tens davant.
Degut a l'enorme quantitat d'aigua caient per segon, no es pot veure més enllà d'uns metres sota teu i el soroll és fortíssim. Sembla increïble que pugui caure tanta aigua de manera continuada sense acabar-se, jejeje.
Vaig quedar-me una bona estona observant l'espectacle i fins a dues vegades vaig estar a punt de marxar però m'hi vaig repensar.
En aquesta zona també hi ha una plataforma on, si t'hi quedes gaire estona, quedes moll de cap a peus.
Precisament prop d'aquesta terrassa artificial, en un moment donat, una papallona va decidir descansar una bona estona a la meva mà.
- Papallona gaudint de les vistes de la Garganta del Diablo
Meravellat pel que havia vist, vaig girar cua i vaig desfer el camí (novament caminant) fins a arribar al punt central del Parc. Com que encara quedava força estona per tancar i el gruix de turistes ja havia baixat, vaig decidir tornar a fer el tram superior per poder gaudir, amb més calma i menys persones, de la major part de cascades i des d'una visió privilegiada.
Aquesta vegada sí que vaig poder parar a tots els miradors i gaudir pausadament de l'indret.
Aquesta vegada sí que vaig poder parar a tots els miradors i gaudir pausadament de l'indret.
- Arc de Sant Martí, Illa de Sant Martín i cascades
- Marcel al país de les meravelles
- De més a prop
Ja finalitzant el trajecte, vaig tornar a tenir sort en l'avistament d'animalons, i vaig poder veure tres armadillos rebuscant entre la fullaraca.
- Armadillo
Molt cansat i quan ja no quedava gaire estona perquè tanqués el parc, vaig marxar cap a la parada de busos per tornar al hostel.
De nit, els argentins que hi havia a l'alberg van reunir diners de tots els interessats i van cuinar un "asado". Vaja, un dia total!
L'endemà dilluns, tenia un únic pla. No fer res! Bé sí, fer alguna coseta: banyar-me a la piscina, passar fotos dels dies anteriors i escriure.
I no us vull fer enveja, però ho vaig complir. Vaig sortir del hostel per anar a buscar alguna cosa per dinar i a la tarda, per comprar al supermercat amb una noia francesa per fer-nos el sopar.
I no us vull fer enveja, però ho vaig complir. Vaig sortir del hostel per anar a buscar alguna cosa per dinar i a la tarda, per comprar al supermercat amb una noia francesa per fer-nos el sopar.
El dia 1 de novembre tenia molt clar que volia marxar. Ho havia dit a tothom al hostel i una previsió del temps no gaire bona també m'empenyia a fer-ho. La intenció era creuar a Ciudad del Este (Paraguay) i d'allà anar a Encarnación amb el primer bus que sortís.
De totes maneres, i encara no sé ben bé perquè, es va quedar en això, en una intenció.
De totes maneres, i encara no sé ben bé perquè, es va quedar en això, en una intenció.
Vaig llevar-me més tard del previst, vaig esmorzar amb més calma de la desitjada i el sol va brillar durant massa estona. Així doncs, banyador, llibre, piscina i escriptura. Dia pràcticament calcat a l'anterior.
El que sí vaig fer va ser anar a la Terminal a assegurar-me dels horaris d'autobus per l'endemà. Un cop comprovat, vaig decidir canviar els plans i entrar a Paraguay directament per Encarnación, fent el recorregut per la part d'Argentina.
El que sí vaig fer va ser anar a la Terminal a assegurar-me dels horaris d'autobus per l'endemà. Un cop comprovat, vaig decidir canviar els plans i entrar a Paraguay directament per Encarnación, fent el recorregut per la part d'Argentina.
Per sopar, els argentins van tornar a cuinar "asado" i la noia francesa i jo vam fer una amanida de pasta per acompanyar.
Finalment, el dimecres dia 2, vaig refer la motxilla i, tot i la tempesta que queia, vaig anar a la Terminal i vaig comprar el meu bitllet fins a Posadas, des d'on es pot creuar el riu i entrar a Paraguay per Encarnación.
El trajecte dura unes 5-6 hores i just sortir de Puerto Iguauzú un control policial va fer aturar el nostre bus. Una visió general li va ser suficient al policia per seleccionar-me i demanar-me que obrís la meva motxilla del maleter. Un cop van comprovar que no duia res d'extrany, van deixar-nos continuar.
El trajecte dura unes 5-6 hores i just sortir de Puerto Iguauzú un control policial va fer aturar el nostre bus. Una visió general li va ser suficient al policia per seleccionar-me i demanar-me que obrís la meva motxilla del maleter. Un cop van comprovar que no duia res d'extrany, van deixar-nos continuar.
Sobre l'hora de dinar vam arribar a la Terminal de Posadas, des d'on un bus públic va portar-me fins a la frontera.
D'aquesta manera va acabar el meu curt però profitós pas per les cascades d'Iguazú, que ben merescudament s'han guanyat el títol d'una de les 7 meravelles naturals del món.
D'aquesta manera va acabar el meu curt però profitós pas per les cascades d'Iguazú, que ben merescudament s'han guanyat el títol d'una de les 7 meravelles naturals del món.
Com a conseqüència però, és complicat, o més ben dit, gairebé impossible, gaudir d'un moment d'intimitat amb els salts d'aigua. És una pena que hem convertit aquest indret paradisíac en un parc temàtic amb tot el recorregut definit.
En qualsevol cas, és totalment recomanable fer una visita als dos costats de les cascades, el brasiler i l'argentí, per poder gaudir de la espectacular vista panoràmica i poder viure sota els propis peus la potència de la Garganta del Diablo.
En qualsevol cas, és totalment recomanable fer una visita als dos costats de les cascades, el brasiler i l'argentí, per poder gaudir de la espectacular vista panoràmica i poder viure sota els propis peus la potència de la Garganta del Diablo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada